Sistema Solar

El sistema solar és el conjunt de tots els astres i planetes que giren al voltant del Sol.

Tot el que constitueix el sistema solar és:

-Cossos: El sistema Solar es troba estructurat d’aquesta manera: El Sol es troba al centre, és a dir, l’estrella. Al voltant del Sol orbiten uns 8 plantes que són: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú. Plutó des de el 24 d’agost de 2006 ja no es considera un planeta sinó que és un planeta nan. També hi ha més tipus de cossos que es classifiquen en planetoides, meteoroides i cometes.

-Òrbites: Segons la llei de la gravitació universal de Newton, els cossos del Sistema Solar es troben lligats al Sol. El Sol constitueix la major part de la massa del Sistema Solar amb un 99,86%.
Les òrbites dels cossos del Sistema Solar estan determinades per les lleis de Kepler.
Les òrbites dels planetes del Sistema Solar fan unes òrbites que segueixen un mateix pla anomenat pla de l’eclíptica.

-Distàncies : Les unitats de longituds normals, és a dir, per exemple el km és massa curt com per a que siguin pràctiques en les longituds de el univers. Per això, utilitzem l'unitat astronòmica o millor dit la UA, 1UA equival a la distància entre el Sol i la Terra, uns 150 milions de km.

En el sistema Solar la podem dividir en dues parts:

-Sistema Solar interior: Va des de el Sol fins al cinturó d’asteroides, amb els quals inclou els quatre planetes interiors, que són Mercuri, Venus, la Terra, Mart. També s’anomenen planetes terrestres o tel•lúrics, perquè tots tenen una característica semblant a la Terra. Es caracteritzen per tenir una escorça de roca sòlida , amb un diàmetre petit però amb una gran densitat. Tenen cràters i atmosfera densa a excepció de Mercuri. Al interior dels planetes interns hi trobem en el seu nucli ferro i un mantell semilíquid.
La majoria dels asteroides es concentren en el cinturó d’asteroides fins a un 98%.

-Sistema Solar exterior: Des del cinturó d’asteroides fins als límits del sistema Solar es troba el Sistema Solar exterior. En el Sistema Solar Exterior hi trobem els planetes exteriors, els centaures, el cinturó de Kuiper, el núvol d’Oort i el disc dispers.
Els planetes solars externs, és a dir, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, s’anomenen planetes jovians. Es caracteritzen per el seu gegant diàmetre i la seva petita densitat. La majoria tenen anells i es troben molt satèl•lits.

-Medi interplanetari:L’espai entre els diferents cossos del sistema solar es ple d’una sopa de partícules anomenada medi interplanetari que conté: radiació electromagnètica, plasma, raigs còsmics, pols i camps magnètics. El Sol, els planetes i els altres cossos del sistema solar es mouen en aquest medi.

-Formació del sistema solar: Hi ha diferents teories de la formació del sistema solar, però, la més acceptada, diu que el Sol i els planetes es van formar al mateix temps. Tot va començar amb un núvol de gas i pols que es va anar contraient degut a la força gravitatòria fins a formar un estel, el Sol i els altres planetes.
Aquest procés va començar fa uns 4.600 milions d’anys. Amb la explosió d’una supernova, tot el material es va anar comprimint fins formar una bola de gas en el centre del galàxia que es va anar escalfant fins formar el Sol.

-Descobriment del sistema solar: Ja es coneixia el sistema solar des de la més antiga antiguitat pels antics grecs. Sòl coneixien cinc dels planetes solars que eren: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, Saturn.
La Terra no es considerava planeta ja que es pensava que el nostre planeta es trobava quiet en el centre del món. I que tot girava al seu voltant, això s’anomenava model geocèntric. Ja cap al 270 aC, el filòsof grec Aristac de Samos va proposar que era la terra que girava al voltant del Sol. Erastòstenes va calcular el diàmetre amb força exactitud. Va ser el sistema dominant a Europa.

Al segle XVI, va tenir lloc el que es coneix com a Revolució Copernicana, que va tenir com a origen la publicació del llibre De Revolutionibus Orbium Coelestium de Nicolau Copèrnic el 1543. Copèrnic va proposar un model heliocèntric del sistema solar, on era el Sol i no la Terra el que es trobava al centre del món i tots els planetes, inclosa la Terra, giraven al seu voltant. La idea de Copèrnic va ser fortament rebutjada per l’església Catòlica però amb el pas dels segles es va acabar imposant.

L’any 1609, la invenció del telescopi va suposar un gran avanç tecnològic en el descobriment del sistema solar. Galileo Galilei va enfocar el seu telescopi cap al cel i va descobrir quatre llunes que giraven al voltant de Júpiter. Al 1687, Isaac Newton va descobrir la llei de la gravitació universal que explica la norma que mante el planetes movent-se en òrbita al voltant del Sol.

Jefferson Cruz i Arturo Frías