Encara que sembli una exageració, Hi ha exactament 12.257 espècies en perill de extinció, la majoria d’elles vegetals.
Un exemple d’aquesta afirmació son els elefantes, ja que la seva població ha baixat en picat a causa de la caça d’aquesta espècie per adquirir marfil, el material del que estan fets els seus grans ullals.
L’acció humana constitueix un dels principals perills als quals s’enfronten les espècies amenaçades. En comptes de conservar-lo, l’home segueix arriscant el delicat equilibri de la naturalesa indispensable per a la seva supervivència- mitjançant activitats extremadament perjudicials per a altres éssers vius. Per desgràcia així desapareixen moltes espècies i, al costat d’elles, recursos naturals que podrien ser d’incalculable valor.
Aquí hi ha il·lustrat un elefant mort, després d’haver-li tret els ullals.
Per tal que els termes d’espècie amenaçada o d’espècie en perill puguin ser útils, aquestes espècies han de ser classificades en aquestes categories seguint uns criteris predeterminats que disminueixin al màxim la subjectivitat de la categorització.
L’organització IUCN determina en les espècies que avalua i que compten amb dades suficients, el grup d’espècie amenaçada subdividit en les categories, amb increment del risc, de vulnerable, en perill i en perill crític.
A Espanya es publiquen també catàlegs propis d’espècies amenaçades, tant de caràcter estatal com autonòmic, en total hi ha unes 1.200 espècies amenaçades. De les espècies animals peninsulars, la més amenaçada és el linx ibèric (Linx pardinus).
Ivan Pardo i Andrea Poza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada